La muntanya
Sempre que hi torna no pot evitar emmirallar-se. Hi ha la mateixa atracció entre un cim i un llac.
I fins i tot, ja fa uns anys, va pujar-hi a abraçar-la. Ah, tant de bo fos per’xò que el seu gel es desfà.
Tornarà, tornarà, perquè sempre és el mateix però mai no és igual.
Tantes respostes i tantes preguntes trobades. Des dels seus cingles més d’una veritat ha lliscat.
Tot i acceptar amb pena que la glacera es desfaci, ja li és més fàcil desfer-se de la seva edat.
Tornarà, tornarà, perquè sempre és el mateix però mai no és igual.
Tornarà, hi tornarà, perquè sempre és el mateix però mai no és igual.
Perquè “quan el cor i l’ànima vacil·len, hi ha territoris que curen.
El dolor de l’enyor i el vertigen del futurreculen.
El present recupera naturalment el terreny i el buit reomple el buit.
No vol dir oblidar.
Vol dir que la bellesa radical del lloc us aplica el seu bàlsam. “
Tornarà, hi tornarà, perquè sempre és el mateix però mai no és igual.
“És esperar, sense impaciència, el feliç record.
Desitjo que tots pugueu gaudir en la vostra vida d’aquestes geografies de la distracció.”