Els gronxadors
Julio Farfán de los Godos Gómez
L’han endreçat, el parc dels gronxadors, i escombrat,
i ara només hi transpira un solar: pell de sorra cansada i erma.
Els tobogans, gronxadors, i aquells amb forma d’arc,
deuen haver-los desat al bagul de joguines usades i velles.
Tot al calaix forçós de la memòria, arxivat.
No entén d’escrúpols el temps, i els tresors ben guardats
alhora fan goig i alhora fan mal.
Hi tornarem a gronxar-nos només amb set anys,
o en tindrem quatre quan fem més pastetes i rius al costat de la font.
No passarem dels catorze quan marquem penals,
o els aturem sota les porteries en què es convertien els arcs.
Tot al calaix forçós de la memòria, arxivat.
No té clemència el progrés, i els tresors ben guardats
alhora fan goig i alhora fan mal.
