De marges i matinades

A quin mirall esperes poder veure
L'espai final, deliri on voler creure
Bramant l'esbós d'un nou demà
I quin trencall, desitges poder prendre
Una mà ferma ressona
Trencar un mirall, damunt matins d'un món triomfant

Marges on cauen cendres
D'un cel que escup son mal
Albes de planys maldestres
Palmells mirant a dalt
Regnes enllà dels segles
Mantell d'aquell qui cau
Marbres que tanquen fresses
La veu de deus humans

Certament, escric de marges i matinades
Permanent, indici de fugida amb ales
No és moment, de dubtes esguerrant paraules
Pensaments, despulles d'un passat que exhala