Cançó de mort
Una tonada precedeix el dol
No és com el somni que permet ser fort
Rialles sordes, no eixuguen tot
Enfila el rastre d’un pausat entorn
Em lleva l'ànsia i acaricia el cor
L'eterna nit t'amaga dins d’un sot
Les ombres venen, és cançó de mort
Lliuren l'escena, una espiral d’esforç
Les ombres creuen, és cançó de mort
Tanquen l'escena, d'un embruix frondós
Una abraçada, un recel forçós
Aquelles tardes no ens digueren prou
