El Retrovisor
Eduard Iniesta
Les tardes mullades
Passaven a casa
Deixava l’escola cremant al braser
Rodàvem per terra
Rajoles trencades
Creixia florint la gèlida nit
Volen, les imatges volen
Som com dos ocells d’un sol vol
La mare cuinava
Olors, resignada
Sentíem la pluja vestir-se de nit
De tant en tant servia
Jocs de taula amb baralles
Un conte nocturn aclucava els meus ulls
I l’àvia cosia
Les hores filava
Converses de grans omplien tassons
Maries sucades
La llet condensada
Marxava amb la boira, tocada de son
