Vei, Veig, Veig... Què Veus?
Eduard Iniesta / Xavier Iniesta
L’he mirat i m’ha endinsat en un inmens camp de blat
Atrapat entre els marges suaus, ple de petjades m’envolten
De mans lligat al meu passat, rodolen damunt meu les ones del camp
L’he tocat i m’ha abduit una llum ancestral
Un regrés a quan era infant, terres llaurades m’envolten
Enmanillat al cirerer de l’era, em passa la vida, se’n va
L’he copsat i m’he trobat laberints empedrats
Isolat en camins de sal, ple de petjades m’envolten
Encaminat, en direcció errònia, m’empassa la boira, al tard
