L'últim raf

M'he quedat penjat, en el teu pub,
prenc l'última copa, l'últim raf.
Per què em fas això, d'arribar tard,
si saps que pateixo tant?

Tinc por que no arribis mai mės,
no puc apartar-te del meu cap!
Ets odi i amor, tot barrejat!
Tu ets el meu color...!

Veig com va girant a poc a poc
el tall de llimona dins el got.
El que em fas avui no tė perdó,
no hi trobo cap raó...!

Tinc por que no arribis mai mės,
no puc apartar-te del meu cap!
Ets odi i amor, tot barrejat!
Tu ets el meu color...!

Em sento a punt d'esclatar,
fart de la fortor dels calamars,
dels clacs de les boles dels billars
que es van clavant com dards!

Tinc por que no arribis mai mės,
no puc apartar-te del meu cap!
Ets odi i amor, tot barrejat!
Tu ets el meu color...!

M'aixeco d'esma
i me'n vaig, emprenyat,
desfet com el gel del meu vas.