Agulles de gel
Tots els carrers estan deserts
la pluja ha cobert el cel de gris
i llença glopades de vernís
immòbil ciutat, quin paradís...!
Blocs de ciment són daus de pòquer
quiets i silents, reis del carrer
fan impassibles la partida
mentre escolten els laments.
Agulles de gel cauen
damunt nostre
estripen el cel
i sagnen els rostres.
Gent que, com boja
s'escapa com corrent
la fi del Planeta ha arribat
profetes ho criden al vent.
Gènesi, Punt zero...