Les meves mans
Però qualsevol diria que arribaria el dia
aquell en el que tu i jo vam ser amants.
Si et crema la ferida, allà on senties vida,
deixa que tu curi amb les meves mans.
Tantes i tantes vegades mhe deixat atrapar
que ja no responc si diuen que jo
sóc el culpable de tanta desgràcia.
Serà perquè poden serà perquè el món
veu com es fonen les seves dos cares,
veu com es crema el seu propi pulmó.
Rius de negocis que pujen més ràpid,
que l'aire que ens donen esta ple de pols!
Però qualsevol diria que arribaria el dia
aquell en el que tu i jo vam ser amants.
Si et crema la ferida, allà on senties vida,
deixa que tu curi amb les meves mans.
Però qualsevol diria que arribaria el dia
aquell en el que tu i jo vam ser amants.
Si et crema la ferida, allà on senties vida,
deixa que tu curi amb les meves mans.
Cada vegada més més plàstic enfonsat al mar.
Ja no podrem flotar.
Cada vegada més més fàstic cap al nostre ser
Ja no podrem somiar.
Cada vegada més més cèntric, no si cap al barri
Ja no podrem parlar.
Cada vegada més més bàsics, volen que no pensis.
Ja no podrem crear.
Però qualsevol diria que arribaria el dia
aquell en el que tu i jo vam ser amants.
Si et crema la ferida, allà on senties vida,
deixa que tu curi amb les meves mans.
Però qualsevol diria que arribaria el dia
aquell en el que tu i jo vam ser amants.
Si et crema la ferida, allà on senties vida,
deixa que tu curi amb les meves mans.