Res semblant a res

Vam fer-nos pas a pas on no hi havia cap camí
Ens vam deixar portar per les cames del destí
No volíem ser dèbils ni forts, ni valents ni covards
Només érem com el vent fugaç, no veníem a lluitar

Com la pluja cau sobre el matí, sota el vent de mestral

Vam veure com la nit ens omplia de dolor
D'estrelles sota un cel que es mirava en la tardor
I les hores que passaven ens deixaven per escrit
Un comiat, uns versos, uns records i el silenci per amic

No volíem res semblant a res, portats llunys per el destí

No hi havia un lloc on parar, ni on viure del passat
No hi ha res a esperar, només pots seguir endavant
Només seguir endavant

Vam aprendre a oblidar i a resistir-ho tot
Viure la inseguretat i a ser feliç amb poc
A parlar sense paraules i no haver d'entendre-ho tot
A assemblar-nos l'un a l'altre i no voler arribar enlloc

Ens vam deixar portar per el destí.No volíem arribar