Anit

Mires cap a baix, de sobte, els peus avancen.
Me sorda aquest renou, del teu silenci.
Imperfectes siluetes com més lluny te fas,
cauen les fronteres imaginàries.
Morim els pics que facin falta,
oblid records només d'anada,
l'escletxa oberta mos separa
de ciutats distants.
La nit més curta de tot l'any no s'acaba mai.
Tot això que mos està passant
és tan normal, tan familiar i tan estrany.
Traces línies amb punt suspensius,
s'entrellacen els dits quan sa lluna minva.
Viurem els pics que facin falta
dins estacions sense tornada.
L'escletxa inerta mos separa
de passats llunyans.
La nit més curta de tot l'any no s'acaba mai.
Tot això que mos està passant
mos farà grans i tan reals.
No m'oblid de recordar
que no tenc por, ja no tenc por
i me despert on tot va començar.