Per Primera Vegada
Asseguts a dins sa tarda
Queia es sol de s'horabaixa
Però la mar no era arrissada
Ni hi havia avions
Es sol m'entrava dins es ulls
Era hivern i feia fred
Una figura a contrallum
Me va deixar sense alè
Qui hagués dit
Que una mirada donaria per tant
Qui hagués dit
Que sense saber-ho hauríem acabat
Asseguts a dins sa tarda
Queia es sol de s'horabaixa
Però la mar no era arrissada
Ni hi havia avions
Només hi érem tu i jo
Amb es ulls a s'horitzó
Tímids, coneixent-nos per
Primera vegada
Mitja rialla, una mirada
A sa galta, una besada
Davant jo i sense dir res
Se tocava es cabells
I així
Tots es esquemes se me varen girar
Qui hagués dit
Que sense saber-ho hauríem acabat
Asseguts a dins sa tarda
Queia es sol de s'horabaixa
Però la mar no era arrissada
Ni hi havia avions
Només hi érem tu i jo
Amb es ulls a s'horitzó
Tímids, coneixent-nos per
Primera vegada.