La Tarda Esclata

Hauria de dir el que vols sentir
Hauria de fer el que tothom espera de mi
Però de sobte el sol perfora un gran núvol
I la tarda esclata com si fos un matí
I en aquest intercanvi aparent
Les veritats es confonen: el covard és valent
I en l'estona que passa entre que ho veig i ho entenc
Va creixent la certesa que no ens necessitem
Però ens tenim
No sé si m'entens
Però tu ja em tens