Ceràmiques Guzman
No esperava una noia tant bonica
Darrere d'aquest taulell.
El teu estil em fascina.
On has estat tot aquest temps?
Aprofitaré, ara que et gires,
Per donar gràcies al cel
I passar-te revista,
Dels talons fins els cabells.
No t'espantis però, ara, voldria dir-te
Que ho ets tot per a mi i que jo puc ser tot teu.
Vull sentir-te explicar la teva vida,
Els teus somnis i els teus grans secrets.
I tornes i em dediques el més gran dels teus somriures
I emboliques el paquet
I les teves mans, expertes,
L'adornen amb un llacet.
I congelo el moment quan les nostres mans es creuen
Al intercanviar el bitllet,
Però els teus ulls estan nerviosos,
Has d'atendre altres clients.
Però, si dubtes podries atrevir-te
A sortir amb mi per fer un cigarret.
Però si penses que podria servir-te
Jo m'esperaré per aquí encara algun temps.
