Tu ets el sol

I ara soc una onada perduda en el mar,
ja no sé si formo part o no,
ja no sé si vull seguir o no,
cansat de fallar i repetir però,
ningú em va explicar com anava això,
tot està buit sense valor,
massa preguntes perdent el meu nord,
sento unes veus que criden ben fort

Et vull mirar a la cara i dir-te que tot esta bé,
que maco sobre el paper, quan no fem un paper,
però no és així

De les llàgrimes de l'àvia al silenci de la sala buida,
de la rabia contenida a pensar que ningú et cuida,
però no és així

Recordo moments pensant tot es destruïa,
estava malament i no tenia companyia,
però no és així...

D'apropar-te a les vies i pensar que ets el següent,
de donar un pas mal fet i que s'acabi el teu present,
però no és així...

Quan marxin tots els núvols tornarà a sortir el sol,
ensenyaré un nou somriure i tornaré al meu rol.
I quan marxi la tempesta amb l'arc de Sant Martí...
et juro estaré aquí.

I ara soc una onada perduda en el mar,
ja no sé si formo part o no,
ja no sé si vull seguir o no,
cansat de fallar i repetir però,
ningú em va explicar com anava això,
tot està buit sense valor,
massa preguntes perdent el meu nord,
sento unes veus que criden ben fort

Tu no ets els nuvols tu ets el sol.
Tu no ets els nuvols tu ets el sol.
Tu no ets els nuvols tu ets el sol.
Tu no ets els nuvols tu ets el sol,
que s'amaga rere el malson.

VERS 2:
Danger danger,
de passar de la portada a l'esquela del diumenge.
De parella idealitzada, a l'odi i la revenja,
de no jugar la partida per tenir massa por a perdre.

Que si em llevo demà i m'adono que no estàs,
un tros de mi desapareixerà,
perquè has sigut més valent del que jo he seré mai,
i això és així.

La vida pot ser una merda i a sobre dura molt poc,
per això troba el teu lloc, tingues els teus molt cerca,
que si vols jugar amb foc, t'hauràs de cremar,
que tot el que ve, al final també va.

Que tot aquell calé no serveix de na',
si no et trobes bé i estàs a l'hospital.
Que en aquesta carrera no importa qui arriba primer,
sinó qui arriba al final.

Quan marxin tots els núvols tornarà a sortir el sol,
ensenyaré un nou somriure i tornaré al meu rol.
I quan marxi la tempesta amb l'arc de Sant Martí...
et juro estaré aquí.

I ara soc una onada perduda en el mar,
ja no sé si formo part o no,
ja no sé si vull seguir o no,
cansat de fallar i repetir però,
ningú em va explicar com anava això,
tot està buit sense valor,
massa preguntes perdent el meu nord,
sento unes veus que criden ben fort

Tu no ets els nuvols tu ets el sol.
Tu no ets els nuvols tu ets el sol.
Tu no ets els nuvols tu ets el sol.
Tu no ets els nuvols tu ets el sol,
que s'amaga rere el malson.