La Guàrdia
Prohibida la tinença
prohibides les vesprades de tardor
il·legal la teua cara
convertida en una bola de cogoll.
La moral porta pistola
i nosaltres som el seu pitjor malson.
Il·legal la teua ràbia
tan potent com una bomba de cogoll.
I ara que sents el vent cridar,
ja no tens por de que t'atrape el temps,
ja no tens por de les mirades falses
que t'amenacen nit i dia.
T'has plantat dins de ta casa,
t'has decidit a ventilar la teua por,
i has iniciat el teu prjecte
endavant per l'autarquia del cogoll.
I a rebolcons anàvem pels racons
entre boires de futur espès,
t'he retrobat damunt de mi mullada
com cada tarda, nit i dia.
Junts com una bola de cogoll
que va arrelant als nostres ulls,
embriagats encara de lluna, sexe i marihuana
suau, com el contacte dels teus pits
com una brisa vora el mar
embriagats encara de lluna, sexe i marihuana.
La guàrdia, la guàrdia, amagueu-ho tot!