Somiers
Joan Miquel Oliver
Tenc un cello, tu ja saps, a sa ferida,
tenc es cor molt aferrat amb pegamento,
tenc es somnis arrumbats a la deriva,
tenc sa moto i tenc es sidecar de velcro.
Tenc un arbre que se deixa pujar es moixos
i una vida que no deixa fer-se undos,
buguenvíllies, eucaliptus, naps i cocos,
i una dona reflexiona i no du rulos.
I escriurem una cançó en es quatre vents,
jo que tenc molt ben posat s'observatori,
i sa lletra mos dirà que es somiers
són tridimensionals i aleatoris.
