La Porta Del Cel
El Pla de Corona desperta cobert per la boira
Les cases esquitxen els camps d'ametlla I garrova
Les cales amb roques esquerpes I peixos al fons
El motor d'un llaüt que rondina tornant cap al port
La porta del cel, on neixen les estrelles
I els somnis valents forjats per mil tempestes
La llum dels estius que semblaven allargar-se per sempre
La tímida espelma que balla amb la brisa del vespre
L'olor de la fusta de pi I la sal a la pell
L'escuma del mar enredant-se entre els teus cabells
