Mecanismes
Joan Miquel Oliver
He vist un riu a parís
A prop de sa torre gris.
He vist un paraigües esqueixat,
Tots es mecanismes.
Un home i sa dona aturats
Conversen enterra amb un moix.
Sa dona desplega i desfà,
Tots es mecanismes.
I plou un dia normal,
Sa gespa s'enverda i reviu.
Ell tira es paraigües espenyat,
Tots es mecanismes.
I vola es pedaç ondulant
I com un insecte ferit,
Dins s'herba per sempre aturats,
Tots es mecanismes,
Tots es mecanismes,
Tots es mecanismes,
Tots es mecanismes ...
