Papa, jo vull ser torero
Papa jo vull ser torero
Papa jo vull matar toros
Papa jo vull saltar als ruedos
Ai papa jo vull ser torero
I el pare es desesperava
Ell que era tan honorable
Potestat de la sardana
I de les lletres catalanes
La veritat no comprenia
Quin cony de fill que tenia
Si tenia tot el que volia
Si tenia amor tenia família
I de calés no li faltaven
Ni cultura ni ensenyança
De la pulcra i refinada
Existència catalana
I el pare des de les grades
I com patia i com plorava
Que és que el toro empitonava
Al seu fill i el rebolcava
Que és que el toro va arrancar-li
Els collons d'una cornada
I l'hemorràgia era imparable
Una mort inevitable
Va morir a la infermeria
De la plaça a mitja tarda
I el seu fill moria torero
Ple de gloria i ple de fama
Ple de clavells a la tomba
Banderilles i estampetes
I als balcons geranis negres
Ai papa el teu fill ha mort torero
Ai ai ai
